Més informació ― Català

Postinflammatory hyperpigmentation (PIH) és un problema de la pell freqüent que es produeix després d'una inflamació o una lesió cutània. Acostuma a durar molt de temps i és més pronunciada en persones amb tons de pell més foscos (Fitzpatrick skin types III–VI). Tot i que sovint millora per si sola, això pot trigar una estona, de manera que sovint cal un tractament prolongat. La combinació de diferents tractaments funciona millor.
Postinflammatory hyperpigmentation (PIH) is a common acquired cutaneous disorder occurring after skin inflammation or injury. It is chronic and is more common and severe in darker-skinned individuals (Fitzpatrick skin types III–VI). While the condition typically improves spontaneously, this process can take months to years, necessitating prolonged treatment. Combination therapy is the most effective.

Postinflammatory hyperpigmentation és una seqüela comuna de la inflamació de la pell. Sovint afecta les persones amb pell més fosca, amb major severitat i freqüència. Els estudis demostren que problemes com la postinflammatory hyperpigmentation són una de les principals raons per les quals les persones amb tons de pell més foscos busquen atenció dermatològica. El tractament precoç és crucial per resoldre la postinflammatory hyperpigmentation i normalment comença amb la gestió de la condició inflamatòria inicial. La primera línia de tractament normalment implica l'ús d'agents tòpics que il·luminen la pell juntament amb protector solar per protegir‑la. Aquests agents, com hydroquinone, azelaic acid, kojic acid, arbutin i licorice extracts, poden reduir eficaçment la pigmentació excessiva. A més, els retinoides, mequinol, ascorbic acid, niacinamide, N‑acetyl glucosamine i la soja també s'utilitzen com a agents despigmentants, i apareixen nous tractaments. Tot i que els tractaments tòpics solen ser efectius per a la hiperpigmentació a nivell superficial, els procediments (laser, chemical peel) poden ser necessaris per als casos més greus. És important tenir precaució amb aquests tractaments per evitar la irritació i l'empitjorament de la postinflammatory hyperpigmentation.
Postinflammatory hyperpigmentation is a common sequelae of inflammatory dermatoses that tends to affect darker skinned patients with greater frequency and severity. Epidemiological studies show that dyschromias, including postinflammatory hyperpigmentation, are among the most common reasons darker racial/ethnic groups seek the care of a dermatologist. The treatment of postinflammatory hyperpigmentation should be started early to help hasten its resolution and begins with management of the initial inflammatory condition. First-line therapy typically consists of topical depigmenting agents in addition to photoprotection including a sunscreen. Topical tyrosinase inhibitors, such as hydroquinone, azelaic acid, kojic acid, arbutin, and certain licorice extracts, can effectively lighten areas of hypermelanosis. Other depigmenting agents include retinoids, mequinol, ascorbic acid, niacinamide, N-acetyl glucosamine, and soy with a number of emerging therapies on the horizon. Topical therapy is typically effective for epidermal postinflammatory hyperpigmentation; however, certain procedures, such as chemical peeling and laser therapy, may help treat recalcitrant hyperpigmentation. It is also important to use caution with all of the above treatments to prevent irritation and worsening of postinflammatory hyperpigmentation.